Des del 2014, al voltant d’1,8 milions de persones han arribat a les costes europees (UN Refugee Agency) quan abandonaven el seu país per fugir de la persecució, dels conflictes armats i de la violència. Alhora, els partits i idees d’extrema dreta tenen cada cop més èxit a Europa. Aquests partits defensen generalment un discurs antimigració que manté els prejudicis envers les persones migrants. Això genera un increment de racisme i xenofòbia que «juga un paper clau en l'exclusió i violació dels drets dels migrants a la Unió Europea» (European Network Against Racism).

En aquest marc, és molt important impulsar el canvi, derrocar les barreres del racisme i de les dificultats socials i promoure una visió intercultural a les nostres societats.

En aquesta línia, l'esport pot ser una bona solució. Des de fa uns anys, s’ha promogut l'esport com a un llenguatge universal que està per sobre de les barreres socials i culturals, que condueix a la pau i al desenvolupament humà (Nacions Unides). La Unió Europea també ha reconegut els impactes positius de l'esport, que es podria veure com a «una inspiradora celebració de la proesa i elegància humana que és inclusiva, generosa i fonamentalment multicultural» (White Paper on Sport, 2007).

A més, l'esport pot suposar un factor positiu per a la inclusió dels grups socialment desfavorits, persones marginades i persones en risc de discriminació. L'esport i la inclusió social són, llavors, una de les prioritats de la UE, que es va reafirmar en el nou Pla de Treball de la Unió Europea per a l'Esport (2017-2020), amb una àrea prioritària que se centra en «l'esport i la societat» i particularment en la «inclusió social, el paper dels entrenadors i l'educació esportiva i a través de l'esport [...]». De fet, segons la UE, l'esport pot ser «especialment valuós en el context de la inclusió social i la integració» i pot «proporcionar l’oportunitat a grups marginats i desfavorits, com ara migrants i persones en risc de discriminació, d’interaccionar i integrar-se amb altres grups socials». Per a aquest propòsit, s’han subratllat les bones pràctiques (el setembre del 2016, la Comissió Europea va publicar un estudi sobre com l'esport promovia la integració dels migrants a Europa) i s’han posat en marxa algunes iniciatives (com ara els premis #BeInclusive EU Sport Awards des del 2017).

L'esport pot ser una eina educativa realment poderosa i un complement d’allò que es fa en l’àmbit institucional en la promoció de diversos valors com ara la tolerància, la solidaritat, la cooperació i una visió intercultural de les nostres societats. Per reunir persones que normalment no interaccionarien i perquè es coneguin, pensin, comparteixin un sentiment de pertinença, l'esport pot ser realment útil. Això permet a aquestes persones, que provenen de segments diferents de la població, superar els discursos d’odi que podrien escoltar al seu voltant i combatre qualsevol forma de prejudici, racisme o xenofòbia. Això és, de fet, essencial a les nostres societats per fomentar l’intercanvi i el diàleg entre les persones, perquè aquest és el camí per prevenir el creixement de pràctiques potencialment discriminatòries i facilitar la inclusió de persones marginades com ara els migrants. Per a aquest propòsit és especialment important involucrar joves procedents d’entorns diferents, per obrir-los a idees interculturals per tal que es converteixin en ambaixadors del missatge de la tolerància.

Aquest és el motiu pel qual s’ha de maximitzar el potencial de l'esport com a eina d’entrenament i inclusió social per abordar els obstacles i reptes de la vida a què s’enfronten aquestes persones a través de programes i intervencions o diàlegs interculturals. Això implica també donar suport a entrenadors en el desenvolupament de competències professionals per gestionar la diversitat i les tensions i per portar a terme processos d’inclusió de la població desfavorida i marginada. També és important promoure el voluntariat en l'esport i animar la gent marginada a involucrar-se en els clubs esportius i en activitats esportives.

Aquest ha estat l’objectiu de MATCH, un projecte de dos anys per a la inclusió social fet en col·laboració i cofinançat pel programa Erasmus + que pretén millorar la inclusió social i la igualtat d’oportunitats de refugiats i joves locals desfavorits a través de la promoció i l'augment de la participació en activitats esportives.

Del 6 al 21 de juny, deu joves de Bulgària, Països Baixos, Grècia, Bòsnia i Hercegovina i Espanya van venir a Palerm per a l’activitat d’observació professional (Job-Shadowing). Aquests joves van participar en diverses activitats esportives destinades a la inclusió social i el respecte mutu juntament amb locals, migrants, refugiats i demandants d'asil. Van participar especialment en la renovació urbana del «Campo di Bocce» al districte d’Albergheria per a la seva inauguració, que va reunir més de cinquanta persones i pel «Campo di Bocce cup», una de les fases del torneig Mediterraneo Antirazzista, un festival cultural i esportiu històric a Palerm. Van participar activament en la final d'aquest torneig, van ajudar amb l’organització i la logística i en les diverses activitats esportives (futbol, voleibol, criquet i rugbi), en què participaven més de 100 equips. També es van involucrar en l’execució del concert inaugural i de cloenda, que va reunir més de 500 persones. Finalment, van contribuir al concurs de vídeo de MATCH, en què van haver de crear petits vídeos promocionant l’esport, la inclusió social i el respecte mutu.